DAVANT L' APROVACIÓ PEL CONGRÉS DELS DIPUTATS DE LA “LLEI DE PUNT FINAL” O L'AMNISTÍA PER ALS CRIMS FRANQUISTES
El dia 31 d'octubre de 2007, passarà a la història d'Espanya, com el dia que el Congrés dels Diputats espanyol, va aprovar la “llei de punt final” , l’ amnistia a 40 anys de crims i opressió de la dictadura feixista de Franco i als seus botxins.
Els qui considerin aquesta Llei com “positiva, un pas endavant o una porta d'entrada”, o no volen veure la realitat o es deixen enganyar gustosament. Ni les consideracions polítiques de diversa sort adduïdes, o unes altres tan pelegrines com l'edat, justifiquen l'acceptació d'un fet d'enorme gravetat i magnitud polítiques com donar “carta de llei” a la impunitat dels crims franquistes. Fins i tot el PP ha votat set articles, aquells que són els més reaccionaris o paternalistes del text.
Qui ha mantingut una actitud coherent amb els principis de Veritat, Justícia i Reparació, des de l'inici fins al final d'aquest “vodevil” ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. El nostre reconeixement.
En la motivació de la Llei, declaració de principis de l'objecte de la mateixa, no es fa cap esmena als elements bàsics internacionals: la declaració dels processos de Nüeremberg sobre el caràcter feixista del règim franquista, així com les conseqüents condemnes de les NNUU l'obligada plicació de la legislació internacional per imprescriptibilitat de “crims contra la humanitat” i la sistemàtica violació dels drets humans més elementals. Les vagues referències als drets humans o a la condemna europea del règim franquista no atenuen, sinó fan més evident i clamorosa aquesta absència conscient.
Que el que s'ha aprovat poc o gens té a veure amb l'impresentable projecte inicial del Govern és cert. Però en el primer cas de manera més evident, com en l'actual, de manera més estudiada i mal intencionada, no es parteix del principi elemental DE VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ de qui van ser víctimes i van sofrir de forma distinta, però van sofrir, els efectes repressius d'un règim totalitari feixista.
Una volta de rosca més al cridat procés de transició, que furtant el protagonisme al poble, va fer “creu i ratlla” del que havia succeït durant 40 anys, va donar certificat de demòcrates als feixistes o a una monarquia i un monarca, imposada per la dictadura.
Els “munyidors d'esquerres” de la Llei i els seus assessors jurídics, ens criden a empènyer: a qui? el què? amb quins instruments? No serà amb aquesta Llei? Ja respondran, democràticament, davant víctimes i familiars.
Ara, com abans d'aquesta vergonyosa Llei, toca seguir treballant. El moviment memorialista i republicà democràtic i radical, ha d'unificar esforços, conjuminar estratègies i seguir reivindicant el dret d’aquest país de països a la VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ, davant 40 anys de feixisme.
VISCA LA REPÚBLICA!!
A per laTercera !!
ANTE LA APROBACIÓN POR EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS DE “LA LEY DE PUNTO FINAL" O DE AMNISTÍA DE LOS CRIMENES FRANQUISTAS”
El día 31 de octubre de 2007, pasará a los análes de la história de España, como el día que el Congreso de los Diputados español, aprobó la “ley de punto final” de 40 años de crímenes y opresión de la dictadura fascista de Franco y sus verdugos.
Quienes consideren esta Ley como “positiva, un paso adelante o una puerta de entrada”, o no quieren ver la realidad o se dejan engañar a sabiendas. Ni las consideraciones políticas de diversa suerte aducidas, u otras tan peregrinas como la edad, justifican la aceptación de un hecho de enorme gravedad y magnitud políticas como dar “carta de ley” a la impunidad de los crímenes franquistas.
Incluso el PP ha votado siete artículos, aquellos que son los más reaccionarios o paternalistas del texto.
Quien ha mantenido una actitud coherente con los principios de Verdad, Justicia y Reparación, desde el inicio hasta el final de este “vodevil” ha sido Esquerra Republicana de Catalunya. Nuestro reconocimiento.
En la motivación de la Ley, declaración de principios del objeto de la misma, no se hace referencia alguna a los elementos básicos internacionales: la declaración de los procesos de Nüeremberg sobre el carácter fascista del régimen franquista, así cómo las consiguientes condenas de las NNUU y la obligada aplicación de las legislación internacional por imprescriptibilidad de “crímenes contra la humanidad” y la sistemática violación de los derechos humanos más elementales. Las vagas referencias a los derechos humanos o a la condena europea del régimen franquista no palían, sino hacen más evidente y clamorosa esta ausencia consciente.
Que lo que se ha aprobado poco o nada tiene que ver con el impresentable proyecto inicial del Gobierno es cierto. Pero en el primer caso de manera más evidente, como en el actual, de manera más rebuscada y torticera, no se parte del principio elemental de VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN de quienes fueron víctimas y sufrieron de forma distinta, pero sufrieron, los efectos represivo de un régimen totalitario fascista.
Una vuelta de tuerca más al llamado proceso de transición, que hurtando el protagonismo al pueblo, hizo “borrón y cuenta nueva” de lo que había sucedido durante 40 años, dio certificado de demócratas a los fascistas o a una monarquía y un monarca, impuesta por la dictadura.Los “muñidores de izquierdas” de la Ley y sus asesores jurídicos, nos llaman a empujar: ¿A quién? ¿El qué? ¿Con qué instrumentos? ¿No será con esta Ley? Ya responderán, democráticamente, ante víctimas y familiares.
Ahora, como antes de esta vergonzosa Ley, toca seguir trabajando. El movimiento memorialista y republicano democrático y radical, debe unificar esfuerzos, aunar estrategias y seguir reivindicando el derechos de las nacionalidades y regiones del estado a la VERDAD, LA JUSTICIA Y LA REPARACIÓN, de 40 años de fascismo.
¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!
Tercera República
Tercera República
2 de novembre del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada